Places seques: l’arquitectura de la calor

Silvia Vázquez Díaz

Espanya, Carrer de Costa i Cuxart, Nou Barris, Barcelona. 2026

El que abans era una font avui ha quedat reduït a una escultura de metall atrapada a l’asfalt del districte de Nou Barris. Buscant una aigua que ja no brota, els coloms ara només hi troben una superfície que acumula radiació. En una Barcelona que encadena règords de temperatura, el formigó actua com un acumulador de calor. Víctimes d’una societat cada vegada més individualista que ja no habita el que és comú, les places es transformen en illes tèrmiques. El disseny sinuós de l’estructura ja no ofereix alleujament, és un clam ciutadà que reclama trencar el monopoli del gris, multiplicant les zones verdes que protegeixin la salut dels nostres barris.